Els pares han d'observar el comportament del nadó durant els seus primers mesos de vida davant els estímuls sonors.
Durant els dos primers mesos de vida el nounat parpelleja, es desperta o s'espanta si sent sorolls forts i d'alta intensitat; la veu de la seva mare és capaç de tranquil·litzar-lo i para molta atenció per escoltar-la. Dels 3 als 5 mesos de vida dirigeix la mirada i gira el cap en direcció a la font del so. Dels 6 als 9 mesos és capaç de buscar la font de la veu o del so movent el cap i el cos per observar-la.
Els pares han de consultar immediatament al pediatra si pensen que el seu fill no hi sent bé. La conseqüència més greu de la sordera, si no és detectada a temps, és l'absència de llenguatge.
Segons el FIAPAS (Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes), les dades de la incidència de la hipoacúsia (sordesa) en nounats és la següent:
- Cinc de cada mil nens nounats pateixen una sordesa de diferent grau.
- Un de cada mil nounats presenta sordesa severa o profunda.
- Al voltant de dues mil famílies l'any estan afectades per la presència d'una discapacitat auditiva en un dels seus fills.
- El 80% de les sordeses infantils permanents estan presents en el moment de néixer.
- El 60% de les sordeses infantils tenen origen genètic.
- Només en el 50% dels nounats amb sordesa s'indentifiquen indicadors de risc.
D'acord amb els diferents consensos internacionals, i després de la revisió de la prevalència i la incidència de la sordesa sobre població infantil espanyola, la CODEPEH va establir els indicadors de risc auditiu en nounats i lactants que podeu trobar a l'enllaç següent:
DETECCIÓ D'UN CAS REAL
Aquest és el cas real de la Lucía, de 7 anys. La seva mare, la Virgínia, em va concedir una entrevista en la qual em va explicar com va ser la detecció de la sordesa de la seva filla.
La Virgínia va ser qui va notar que potser la Lucía no hi sentia bé: posava la televisió alta, a vegades quan la cridaven no es girava... Així doncs, va decidir dur-la al metge, qui va donar-li una audiometria per passat un any.
Passat aquest any li van fer la prova, el metge li va dir que havien d'esperar els resultats i que aquests serien comentats a la propera visita. Però el dia següent la Virgínia va rebre una trucada de l'otorinolaringòleg de Can Ruti que no presagiava res de bo.
Van anar urgentment a l'hospital i va ser llavors quan van informar a la mare que la Lucía patia una pèrdua auditiva on la part afectada era el nervi auditiu, una pèrdua irreversible i que, molt segurament, amb el temps s'agreujarà.
Com que a Can Ruti no disposaven de subvencions per poder costejar part dels audiòfons, la van derivar a l'hospital Sant Joan de Déu, on van haver de repetir totes les proves. Allà només li falta passar l'última revisió, en la què li diran si ha augmentat o si s'ha estancat.
En el cas que hagi augmentat la pèrdua, li posaran els audiòfons però en el cas contrari, intentaran no posar-los-hi. Al ser una nena petita, potser aquesta ajuda tècnica més que ajudar-la la molesta i, com que s'ha acostumat a espavilar-se buscant alternatives per entendre's (llegir els llavis, detectar el to de la veu pels gestos facials, etc.), no haurà de gastar-se tants diners (uns audiòfons costen 4000€ i la Seguretat Social cobreix la meitat).
La pèrdua de la Lucía afecta als sons mitjans, quan normalment afecta als aguts o als greus. És una pèrdua poc comú i se li faran proves per investigar sobre aquesta pèrdua tan característica. Perquè ens poguem fer una idea, el que sent la Lucía és prou clar sempre i quan estigui en un entorn calmat; a la que hi ha una mica de xivarri, hi ha moltes coses que es perd.
Al col·legi, les professores de la Lucía pensaven que era una nena distreta i que no seguia el fil de les classes però s'ha demostrat que era degut a la pèrdua auditiva.
