Per detectar la sordesa o hipoacúsia infantil. cal conèixer els factors de risc que el FIAPAS (Confederación Española de Familias de Personas Sordas) creuen que són importants segons el HCIH (Joint Committee on Infant Hearing) del 2007:
- Sospita per part del cuidador sobre possibles retards a la parla, el desenvolupament i l'audició normal.
- Història familiar d'hipoacúsia permanent a la infància.
- Estada a la UCI neonatal durant més de 5 dies, inclosos els reingressos a la unitat durant el primer mes de vida.
- Haver estat sotmès a oxigenació per membrana extracorpòrea, ventilació assistida, antibiòtics ototòxics, diürètics de l'asa (furosemida) o hiperbilirrubinema que va precisar exanguinotransfusió.
- Infeccions intrauterines grup TORCHS (citomegalovirus, herpes, rubeola, sífilis i toxoplasmosi).
- Anomalies craneofacials incloses les del pavelló auricular, conducte auditiu, apèndixs o fosetes preauriculars, llavi lleporí o paladar enfonsat
i anomalies de l'os temporal i asimetria o hipoplàsia de les estructures facials. - Troballes físiques relacionades amb síndromes associats a pèrdua auditiva neurosensorial o de conducció com un mechón de pèl blanc, heterocromia de l'iris, hipertelorisme, telecantus o pigmentació anormal de la pell.
- Síndromes associades amb pèrdua auditiva o pèrdua auditiva progressiva o de començament tardà com neurofibromatosi, osteopetrosi i les síndromes d'Usher, Waardenburg, Alport, Pendred, Jervell i Lange-Nielson, entre d'altres.
- Malalties neurodegeneratives com la síndrome de Hunter i neuropaties sensorio-motrius com l'atàxia de Friedriech i la síndrome de Charcot-Marie-*Tooth.
- Infeccions postnatals amb cultius positius associades a pèrdua auditiva incloent les meningitis víriques (especialment, varicel·la i herpes) i bacterianes (especialment, Hib i neumocòcica).
- Traumatisme cranioencefàlic, especialment fractures de l'os temporal i base de crani que requereixi hospitalització.
- Quimioteràpia.
- Malalties endocrines. Hipotiroïdisme.
Trinidad, G., Alzina, V., Jáudenes, C., Núñez, F. i Sequí, J. M. (2009). Recomendaciones de la Comisión para la Detección Precoz de Hipoacúsias (CODEPEH) para 2010. Revista FIAPAS, 131, novembre-desembre 2009.
Programa de Detecció Precoç de la Sordesa
La precocitat en el diagnòstic de possibles dèficits en l'audició és de cabdal importància per al seu tractament, fins i tot, quan es tracti de pèrdues auditives lleus.
Detectada una possible pèrdua d'audició, i confirmat el diagnòstic, comença una decisiva etapa per al nen o la nena i per a la seva família, que, si no s'aprofita convenientment, serà un temps irrecuperable que afectarà negativament al seu desenvolupament personal, al llenguatge i als seus aprenentatges futurs.
En 2003, el Ministeri de Sanitat i Consum i les Comunitats Autònomes van aprovar el programa de detecció precoç de la sordesa per a la seva implantació a nivell estatal.
Amb aquest Programa es pretén detectar la sordesa en els primers dies de vida a través del *screening auditiu realitzat amb caràcter universal, a tots els nounats.
D'acord amb el Programa de Detecció Precoç de la Sordesa aprovat pel Ministeri de Sanitat i Consum i les Comunitats Autònomes, ha de realitzar-se:
- la detecció abans d'1 mes.
- el diagnòstic als 3 mesos.
- la intervenció audioprotèsica i logopèdica als 6 mesos.
Què han de saber els pares i mares?
La intervenció habilitadora i educativa ha de començar tan aviat com es confirmi el diagnòstic.
Existeixen diferents Mètodes de Rehabilitació, basats en els diferents Sistemes de Comunicació. El mètode ideal serà el que millor respongui a les necessitats individuals de cada nen o nena, depenent de les seves pròpies variables personals i de l'entorn que li envolta.
La correcta adaptació de la pròtesi auditiva (publicació anterior) i el seu ús continuat possibilitarà l'aprofitament de les restes auditives que, amb molta probabilitat, es conserven.
No hay comentarios:
Publicar un comentario