Implicacions de la sordesa (II): implicacions cognitives

Llenguatge i pensament són dos conceptes que sempre han anat relacionats en la història de la Psicologia. Abans es tendia a pensar que el nivell lingüístic depenia de l’activitat cognitiva. Per això s’atribuïa als alumnes sords amb poc nivell de competència oral i escrita un baix nivell intel·lectual. D’un temps ençà, a partir sobretot de les teories interactives de Vygotsky es pensa que els desenvolupaments cognitiu, comunicatiu-lingüístic i socioafectiu estan mútuament interrelacionats de manera que l’activitat intel·lectual no és només necessària pel llenguatge sinó que també es deriva, es genera, de l’activitat del propi llenguatge. Tot això en el marc d’una relació interpsicològica amb els consemblants i amb el món. Aquells tres eixos  formen una mena d’ecosistema, en que tots depenen i treuen profit de tots. La interacció coordinada dels tres vectors propicia el desenvolupament harmònic de tots ells.

Visió del món sense una llegua

Si aquest “ecosistema”, però, no assoleix l’equilibri perquè un dels seus elements (el desenvolupament lingüístic), resulta afectat també se’n ressentirà la resta. Diferents investigadors van estudiar en infants sords petits la relació entre el grau de desenvolupament del llenguatge i el joc simbòlic, així com amb diverses activitats de caire “cognitiu” tals com representació espacial, combinatòria...

Les conclusions coincidents foren que aquests assoleixen millors capacitats intel·lectuals en la mesura en què estan en disposició d’usar una llengua per formular hipòtesis, per representar-se el món, per comprendre la informació...

Visió del món amb una llengua

Per això per què els infants sords desenvolupin la seva intel·ligència de manera similar i seguint les mateixes passes que els oients cal que posseeixin, no més tard que els seus companys que hi senten, una eina completa per pensar (una llengua). En la mesura en què això no sigui possible trigaran més i amb més dificultats a accedir a l’abstracció i al pensament lògic. En cas que el desenvolupament lingüístic no arribi a un llindar que permeti el raonament abstracte, el nen/a no tindrà prou eines per referir-se a elements no presents en l’espai immediat (que no es puguin tocar o assenyalar) o a situacions del passat o del futur. El seu món quedarà centrat en l’aquí i l’ara, i manegarà un univers de conceptes marcadament concrets.

L’alumnat sord té una potencialitat intel·lectual similar a la de la resta de companys, però per fer-la efectiva precisa que les seves experiències vitals siguin significatives, i això està en relació directa amb la possibilitat de rebre tota la informació necessària de l’entorn, cosa per la què és imprescindible poder mantenir una comunicació funcional amb la gent que els envolta. En el marc escolar cal, doncs, oferir respostes educatives amatents a aquests requeriments.