"Necessitats educatives" de l'alumnat sord i "resposta educativa"

Es defineix com necessitat educativa tot allò que és essencial per assolir les finalitats de l’Educació. Dins d’aquest concepte es poden contemplar des d’aspectes tan obvis com que existeixin escoles, que hi hagi professorat suficient, que estiguin establertes unes matèries determinades d’aprenentatge, que els coneixements estiguin pautats epistemològicament, etc.). En aquest sentit, la majoria d’alumnat de qualsevol grup-classe té les mateixes necessitats educatives perquè tothom requereix la mateixa resposta educativa.

Però quan un/a alumne/a precisa en alguna o diverses àrees del programa escolar recursos, metodologies, etc. que no són usualment emprats amb la resta d’alumnat, es diu que presenta necessitats educatives especials. El terme necessitat, doncs, no significa mancança o insuficiència radicada en el propi individu, sinó que equival a requeriment, a “allò que cal”. Quan es va traduir literalment de l’anglès el terme “special educational needs” com a “necessitats educatives especials” hagués estat potser més clar utilitzar “requeriments” i no “necessitats” perquè el concepte es refereix al conjunt d’instruments i mesures que cada alumne/a precisa, ateses les seves característiques personals, per assolir les finalitats de l’Educació.

El dret a l’Educació és bàsic i universal, i està recollit a la Constitució espanyola i a l’Estatut de Catalunya. Això significa que per garantir-lo a l’alumnat amb necessitats educatives especials els ensenyaments de les etapes obligatòries han d’adaptar-se a les diverses característiques individuals. Això significa haver de proporcionar els ajuts pertinents pel que fa a recursos personals, materials, adaptació dels programes escolars, etc.

Els reptes que cal abordar més acuradament en el cas de l’alumnat sord, perquè les seves característiques individuals poden implicar necessitats educatives especials són:

Reptes més sensibles en l’educació de l’alumnat sord

En l’àmbit comunicatiu i lingüístic: Assoliment d'un codi lingüístic (oral i/o signat) plenament funcional. Desenvolupament de la plena capacitat de comunicació amb els iguals i els adults. Accés efectiu a la informació que proporciona l’entorn. Assoliment de la lectoescriptura com a instrument de comunicació i informació. En l’àmbit curricular i metodològic: Capacitat d’accedir al currículum a partir de les explicacions orals/signades del professorat. Capacitat d'utilitzar el codi escrit com a mitjà d’accés al currículum. Generalització de coneixements capaços d’arribar a l’abstracció. En l’àmbit personal i social: Establiment de relacions socials riques i variades. Assoliment de la plena autonomia i independència personal. Elaboració d'un autoconcepte positiu com a persona sorda.

L’alumnat sord, en general, presenta necessitats educatives especials perquè requereix un treball específic de desenvolupament de la competència lingüística en la llengua o llengües orals de la seva comunitat, i també recursos determinats per facilitar l’accés als programes escolars.

Les necessitats educatives especials, en el cas de cada nen sord/a, no són unívoques, no són intrínseques "per ser". Com que hi ha dues maneres molt contrastades d’entendre com s’han d’educar els alumnes sords, són relatives en funció del marc conceptual des del que cadascun d’ells o elles és contemplat/da. Per a un determinat nen o nena uns poden afirmar que allò que “requereix” són uns audiòfons, un programa de reeducació auditiva i una ferma atenció logopèdica. En canvi, altres podran assegurar que allò que “requereix” el mateix nen o nena és garantir un codi lingüístic complet i funcional a partir de la llengua de signes en el marc d'una educació bilingüe (llengua de signes/ llengua oral). Marcs conceptuals diferents projecten necessitats educatives diferents. 

A qui es reconeix la potestat de definir el perfil de les necessitats educatives de cada nen o nena?: als pares o tutors legals, fins als 18 anys. Una decisió que implica molta responsabilitat perquè és decidir per una altra persona que encara no té la capacitat legal de fer-ho per si mateixa, i que quan la tingui podrà manifestar-se o no d’acord amb el camí que van triar per ell/ella. En tot cas des de l’àmbit professional cal vetllar per proporcionar una informació completa i diversificada als pares, per tal d’ajudar a què exerceixin el seu “dret a escollir” de manera fonamentada.

Per resposta educativa s’entén com l’aplicació del conjunt de mesures necessàries per facilitar l’accés de cada alumne/a als aprenentatges escolars, ja siguin recursos personals, materials, metodològics, organitzatius i d’adaptació del currículum. Segons el paràgraf anterior, a necessitats educatives diferents corresponen respostes educatives diferents. Però, això sí, totes les respostes han d'apuntar a  la mateixa diana: a l’assoliment de les finalitats de l’Educació, encara que els camins triats per arribar-hi no siguin coincidents.